El goig i l'encís dels jocs de rol

Registrar-se
 

CAPÍTOL I: NO ABANDONEU EL SENDER
Llegit 23706 cops
Gener 05, 2014, 09:50:06 pm
CAPÍTOL I: NO ABANDONEU EL SENDER

Citar
Ambientació: http://www.youtube.com/watch?v=8wUafUWy0oU

Des dels grans dies antics, quan un regne poderós d'homes del nord s'estenia molt lluny des de la muntanya Solitària, hi ha hagut una ciutat al llac Llarg.

Sorgida d'una petita comunitat que va néixer en la seva riba occidental, el poblat d'Ésgaroth es va convertir en port comercial quan famílies de mercaders van decidir traslladar-se aquí des de Dale. Van construir magatzems i grans residències per viure-hi, i seguir de prop les anades i vingudes de les seves mercaderies. Durant molts anys posteriors, les petites embarcacions dels homes del llac van ser vistes riu amunt i riu avall, amb els seus cellers farcits d'or, i les seves cobertes plenes de guerrers amb armadura, a punt per portar la guerra a terres llunyanes.


Quan en Smaug va descendir sobre Erèbor fa gairebé 200 anys, la ciutat d'Ésgaroth va quedar miraculosament fora de perill. Dale no va tenir tanta sort, i aquells dels seus habitants que van ser capaços d'escapar amb vida es van veure obligats a buscar asil entre els homes del llac. Però amb el temps, fins i tot l'assentament a la vora del llac va ser abandonat per por del drac, i els homes del llac varen construir nous edificis directament sobre la superfície del llac Llarg, esperant que les seves aigües profundes i fredes els poguessin mantenir fora del perill del foc.


Així va néixer la ciutat del Llac, i allà va perdurar sota l'ombra de la muntanya fins a la nit en què en Smaug va caure sobre ella, i va desaparèixer en un núvol de vapor i d'espurnes.

Avui dia, un gran pont de fusta condueix des de la riba occidental fins a la nova ciutat d'Ésgaroth, reconstruïda uns quants quilòmetres al nord del lloc on els ossos d'en Smaug jeuen sense que ningú s'acosti a ells. Més gran que abans, la nova llar de la gent del llac també està construïda sobre pilars d'enormes arbres del bosc clavats en el fons del llac, i els seus edificis, molls i carrers bullen amb l'activitat d'un poble que gaudeix d'un nivell de prosperitat més gran que mai.

Hàbils elfs del regne de Tharànduil han ajudat en la reconstrucció, i el seu astut art és visible en molts dels arcs que es corben gràcilment com branques d'arbre a través dels amples carrers, i en els bells calats que adornen les façanes de diverses cases.

Després de passar uns dies a la ciutat, empreneu la tornada a casa tots plegats per tal d'afrontar junts els perills del camí.

Us trobeu als afores de la ciutat d'Ésgaroth, a camp obert; darrere vostre s'estén el gran llac on hi podeu veure les ruïnes de la vella ciutat del Llac, pilars ennegrits sobresurten com costelles, i quan l'aigua està molt i molt quieta, s'hi poden veure els ossos d'en Smaug el Terrible.

Ha plogut plàcidament els darrers dies que heu passat a la ciutat i avui encara plovisqueja damunt vostre. Hi ha tolls d'aigua arreu i comenceu ja a estar ben enfangats.

Citar
Quan vulgueu!
« Darrera modificació: Gener 05, 2014, 10:02:11 pm per Porovma »

En línia


Gener 07, 2014, 11:28:24 am
#1
Citar
Pregunta: anem nosaltres sols o ens trobem viatjant en un grup més gran? Assumeixo que anem nosaltres 3 sols si no hi ha contraordre

En Forlend no és un gran amic de la ciutat del llac, i s'alegra de deixar-la enrere tot i el clima. Tanta aigua sota els seus peus i tants arbres morts per tot arreu el posen una mica nerviós. Ara van tots plegats cap al bosc llobregós, que potser sí que és una mica inquietant per als forasters, però és casa seva i ell la llobregositat no la veu per enlloc. Ombrívol, si de cas.

Han estat descansant un dies després de les darreres caceres, i es troben prou en forma. La mossegada que en Forlend va patir a la darrera batussa amb un llop s'ha curat bé, i només li queda una lleugera cicatriu al braç per recordar l'encontre. En Norlim trota amunt i avall del camí, olorant tots els aromes que la pluja fa revifar, i ja ha deixat de ser gris per convertir-se en un munt de fang sobre 4 potes llargues. És l'estat natural del seu company caní. De fet, no té una pinta gaire pitjpor que la del propi Forlend, una cosa que l'Idrahil sempre li critica.

Bé amics, ja anem cap a casa, tinc ganes de trobar-me sota la confortable protecció de les capçades dels arbres del bosc verd! Amb un somriure, s'ajusta la caputxa de la seva capa ronyosa i tira endavant.
« Darrera modificació: Gener 07, 2014, 07:30:37 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Gener 07, 2014, 08:02:27 pm
#2
Sempre havia volgut veure el lloc on va caure la bèstia Smaug, però ara que hi he estat a prop no penso tornar-hi. Hi ha alguna cosa fosca i desagradable entre aquells enormes ossos. Faran bés els homes de llac de no acostar-s'hi, i encara menys pescar pels voltants!
Ja heu decidit quin camí agafem per tornar a casa?

En línia


Gener 07, 2014, 09:11:14 pm
#3
Citar
Sempre esperaré a que digueu quelcom per continuar; esperem a veure què diu en Edrahil.

Forlend, si no t'has separat del teu germà, seguiu junts.
« Darrera modificació: Gener 07, 2014, 09:14:19 pm per Porovma »

En línia


Gener 07, 2014, 09:38:43 pm
#4
Citar
Recordeu també que no cal que respecteu cap ordre d'intervenció ni res. Podeu escriure i descriure amb la condició (com ja sabeu) de que tan sols podeu prendre decisions sobre els vostres personatges i de que la història no pot avançar fins que tots hagin pogut dir la seva.
« Darrera modificació: Gener 07, 2014, 09:46:01 pm per Porovma »

En línia


* Gener 09, 2014, 09:25:40 am
#5
L'Edrahil mai havia estat tan aprop dels óssos del magnificent drac. Sentia unes ganes irrefrenables de veure'ls d'aprop. Serien certes les llegendes? Realment les seves dimensions eren tals que podia engolir cavalls sense cap mena d'esforç? I en aquest cas, quin era la seva font primària d'aliment? Com se sustentava l'enorme bèstia? Preguntes que pel que semblava quedarien sense respondre. Estranyament, l'Edrahil romania encara en companyia dels dos bosquetans que l'havien acompanyat durant aquesta última etapa del seu viatge. Potser era l'inici d'un vincle d'amistat entre l'elf i els humans. Bé, això i que cap dels autòctons amb qui havia parlat l'elf (i no eren pocs) s'havia mostrat disposat a mostrar-li el camí al lloc on jeia l'Smaug.
Que aquells qui en tenen, de casa, decideixin el camí. Si us dirigiu als boscos comptareu amb la meva companyia. Hi ha allà encara massa coses que desconec i massa mal amagat. L'Smaug pot esperar. El món, no.

En línia


Gener 09, 2014, 09:43:53 am
#6
Citar
Ok, l'Arden, el cosí d'en Forlend es troba amb ells.

La cara d'en Forlend es posa tensa i seriosa. Acostuma a ser una persona més aviat desenfadada i amistosa, per la qual cosa la cara que posa ara se us fa ben estranya.

Suposo que ja t'ho han dit, però faries bé de deixar el cadàver del serpent tranquil, elf. Pot ser impressionant, però l'Ombra no descansa ni quan és morta.

Si hem de creuar el bosc el camí més ràpid és el camí dels elfs. No obstant també és bastant perillós i els elfs a vegades tenen per costum fer pagar peatge d'alguna manera. Potser preferiu fer volta i creuar el bosc pel seu limit nord. Crec que seria una opció més segura si volem evitar problemes majors fins a arribar a les terres de la gent de l'Ingund.

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Gener 09, 2014, 10:58:07 am
#7
Mentre parleu i decidiu el camí que emprendreu pel vostre viatge, la pluja d'aquest matí de primavera comença a caure amb més força i forts vents arrosseguen la fortor dels aiguamolls de la riba del llac. De sobte en Norlim comença a bordar en direcció al llindar del Bosc Llobregós, i entre els lladrucs del llebrer, podeu distingir uns crits; uns crits de socors. Al moment, un noiet d'uns 10 anys apareix entre els arbres retorçats del bosc, us veu i corre cap a vosaltres cridant; l'hi roden llàgrimes per les galtes.

Ajuda! Si us plau, ajudeu-me! El meu pare, els seus guardes el volen matar! Anàvem en direcció al Bosc Llobregós i ara volen matar-lo! M'ha dit que sortís corrent! Que busqués ajuda! Ajudeu-me!

Les paraules surten de la seva boca de manera torrencial i aterrada.

En línia


* Gener 09, 2014, 11:54:31 am
#8
L'Edrahil es concentra i fixa la seva mirada en el nen. Serà realment cert el clam de socors o és una de les moltes trampes parades constantment pels seus enemics?
L'elf es tapa amb la seva caputxa i l'única reacció que té davant les súpliques és una arruga de concentració al seu front. Fins que no hagi decidit si confia o no en l'infant humà, no reaccionarà.

Citar
Tirada de perspicàcia (suposo!). En el cas que no se superi la dificultat, l'elf desconfiarà (pífia suposo que implicaria resistir-se amb totes les forces a fer cas al nen, o coaccionar-lo per la força). El seu estat natural és desconfiar. Si supera la prova desconfiarà o confiarà en funció de les intencions del nen, i això ja no em correspon a mi dir-ho.

Resultat: 13


En línia


Gener 09, 2014, 12:33:59 pm
#9
Citar
Els laments i súpliques de l'infant humà et semblen del tot sinceres.

En línia


* Gener 09, 2014, 12:44:37 pm
#10
L'infant creu en el que diu... Murmura per si mateix l'elf. Però el seu pensament segueix "...però és això prova suficient de que realment no és una trampa? Aviat ho sabrem"

L'Edrahil s'acosta al nen amb passes llargues. S'ajup fins que els ulls li queden a l'altura dels del nen. Qui és el teu pare i què el fa ser víctima d'aquest cruel motí, criatura?

En línia


Gener 09, 2014, 01:18:03 pm
#11
L'Ingund ha subjectat l'escut de seguida que ha sentit els crits i aixecant la destral ha avançat uns metres cap al nen com si aquest fos perseguit per cent orcs.

Què passa? Qui vol guerra?

Després es gira quan sent parlar l'Edrahil amb el nano i els escolta amb atenció.

En línia


Gener 09, 2014, 01:51:17 pm
#12
En Forlend ja tenia la seva destral a l'espatlla i i la despenja per tenir-la agafada en una mà, però de moment no agafa el seu escut. Vol saber més coses abans de carregar cegament contra un oponent desconegut. Avança ràpidament amb els seus companys cap on es troba el nen, al llindar del bosc. Observa l'elf parlar amb el nen sense perdre de vista el bosc o la reacció d'en Norlim, un caçador molt més atent a l'entorn que qualsevol d'ells.

L'Arden, el cosí d'en Forlend, també agafa la seva destral amb les dues mans i s'avança uns meteres per observar l'interior del bosc amb més facilitat.
« Darrera modificació: Gener 09, 2014, 01:53:23 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Gener 09, 2014, 03:59:28 pm
#13
Citar
Ambientació: http://www.youtube.com/watch?v=8wzZ_ezsWQc

El nano et mira fixament als ulls i després va mirant-vos a tots, espantat.

El meu... pare. Està al... els guardes... som de Dale i... el meu pare és comerciant i els... els guardes l'ha traït i... i el volen matar, el volen MATAR!. Si us plau, ajudeu-me! AJUDEU AL MEU PARE!

En Norlin avança lentament grunyint en direcció al bosc. I entre els plors i súpliques de l'infant, sentiu crits i una rialla bosc endins...

L'Arden s'apropa amb precaució al costat d'en Norlin, destral en mà. I fita curosament l'interior. Al moment es gira i crida:

Hi ha una caravana més endavant, i homes al seu voltant!

Citar
Perfecte Elmoth, de moment controla al teu cosí, que el coneixes millor que ningú. Quan vegi, o senti quelcom però, ho diré i actuaré en conseqüència, tal com he fet ara mateix. D'acord?
« Darrera modificació: Gener 09, 2014, 04:08:35 pm per Porovma »

En línia


Gener 09, 2014, 04:10:53 pm
#14
Citar
Perfecte. Per simplificar, l'Arden direm que té les mateixes característiques que en Forlend (de fet suposo que en Porovma ja ho està aplicant així), però que en comptes d'un gos té una destral dolorosa (+2 al mal normal), així no haig d'introduir un segon gos.

L'arden és més ben plantat i més alt que en Forlend, tot i que igual de prim i té la mateixa pinta de llebrer ell mateix, tot i que va una mica més net habitualment.

En Forlend es refia dels instints del seu llebrer. Han estat correctes moplt més sovint del que acostumen a ser erronis. Veient la situació en Forlend crida "Norlim, caça!".
El gos surt disparat bosc endins. En Forlend i l'Arden surten darrera seu. Cap dels dos sembla preocupar-se d'agafar els escuts que porten a l'esquena amb el símbol del seu clan, un porc senglar de perfil.

Citar
Espero a veure que fan els altres abans d'arribar fins a la caravana. En Forlend i l'Arden estan preparats per combatre si fa falta, però no estan carregant cegament contra la caravana sinó que volen fer-se una idea de què esta passant abans de saltar al coll de ningú
« Darrera modificació: Gener 09, 2014, 05:05:52 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog