El goig i l'encís dels jocs de rol

Registrar-se
 

Equilibrar els combats, o no?
Llegit 245 cops
Maig 15, 2017, 11:11:47 pm
Hola a tothom,
fa un temps que m'està sorgint el dubte de si els combats s'han d'equilibrar per tal que els pj's puguin sortir-ne victoriosos, o no. Per una banda hi ha jocs que directament estableixen criteris per a fer-ho, però per altra banda em sembla totalment contraintuitiu.
No li acabo de trobar el sentit perquè llavors els jugadors tampoc haurien de vigilar en quin combat es posen, la qüestió seria atacar sempre, ja que el combat serà assequible si o si...
Com ho plantegeu això a les vostres campanyes?

En línia


Maig 16, 2017, 08:42:22 am
#1
jo crec que depèn molt del moment en el que ens trobem en la campanya. Hi ha d'haver-hi baralles senzilles (poques, per que avorreixen als jugadors) d'altres més ben equilibrades i per ultim, algunes de dures (ja sigui el boss final o un pnj important) que faci que els jugadors tinguin la sensació d'estar vivint un moment èpic.

També depèn molt del sistema de joc. Ara penso en un joc com Rune Quest en el que una o dues bones tirades de daus poden fer que el combat es compliqui inesperadament i ens trobem a que el pnj menys inesperat (al que anomenarem David) es carregui al super guerrer mega fort (que coneixerem com a Goliat). Si ens anem a l'altre extrem ens trobarem coses com d'n'd on una diferencia de un parell de nivells fan que el combat es decanti capa una banda o l'altra.

En línia


Maig 16, 2017, 11:00:10 am
#2
Depen del joc.

Jo acostumo a fer una descripció de la oposició d'acord amb el seu nivell de perill. Normalment en una campanya hi ha d'haver 2 combats per a que el grup es faci a la idea de com és el sistema a nivell de mortandat, i en el meu grup hi ha d'haver un personatge cadaver abans de que decideixin que potser s'han passat de llestos i millor córrer.

A mi m'agrada que no tiots els combats siguin assequibles pels PJ, pero tendeixo a ser un master mama, o sigui que si els destrosso en combat tendeixo a donar-los una segona oportunitat per fugir després de ser capturats, o a escapar amb algun personatge que va directament al cementiri, sense que la oposició s'escarnissi massa amb ells quan fugen.

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 17, 2017, 08:37:45 am
#3
Jo practico el que fa l'Elmoth: els dos-tres primers combats d'una nova campanya serveixen a tothom per veure quin és el nivell de mortalitat del joc.

A partir d'aquí ja tothom sap com se la juga...

Com a director de joc m'agrada saber calcular quin és el risc que comporta cada combat, tot i que darrerament dirigeixo jocs (PbtA i similars) que no hi ha risc real de tpk...

Com a jugador m'és igual. Sóc dels que s'arrisca per la èpica...


Maig 17, 2017, 08:02:45 pm
#4
Com a Narrador comparteixo la filosofia de l'Elmoth i en Menecrates, també pel que fa a mimar als jugadors.

Com a jugador, prefereixo que em donin un o dos avisos clars abans que surtin drows d'un cofre i em matin el personatge al primer minut de partida (sí, vivència real d'un master que vull pensar que tenia un mal dia, tot i que els crits posteriors de joia "He fet un nou record de tpk" em fan pensar que també hi ha aspirants a Pol Pot entre els masters de rol... :_(


Maig 17, 2017, 11:05:16 pm
#5
Veig que en general la idea és que no tots els combats hagin de ser assequibles, però que alhora si que us agrada tenir controlat el nivell de dificultat, encara que sigui per avisar-ho a nivell descriptiu.

Gràcies per les idees. Jo també tinc tendència a fer una mica de màster mama. O almenys ho feia fins ara que també estava dirigint un PbtA (Dungeon World). El problema me l'he començat a plantejar en passar a un sistema de combat força més dur (Walküre) en què a més depèn de les tirades i decisions que prengui jo com a DJ i no de les pròpies tirades i decisions dels jugadors.

Per altra banda, abans de començar la campanya, vam aprofitar la creació de personatges per provar el combat i tothom es va adonar que es podia morir ràpidament.

darrerament dirigeixo jocs (PbtA i similars) que no hi ha risc real de tpk...

No és per portar la contraria, però això no és del tot cert. La última sessió de la campanya de Dungeon World que dirigia va ser un tpk. No va ser intencionat per part meva, realment era un moment d'aquells que canviarien el to de la campanya a partir d'aquest punt, però se'n va anar molt de les mans dels jugadors i el resultat va ser el que va ser...

« Darrera modificació: Maig 17, 2017, 11:09:07 pm per explorador perdut »

En línia


Maig 25, 2017, 05:47:32 pm
#6
Depèn completament del joc. Estic d'acord amb els altres Talpimonaires. De totes maneres, no te massa sentit plantejar una aventura si no te sentit completar-la. En el cas de combats impossibles de guanyar s'hauria d'avisar als jugadors "narrativament" a no ser que siguin conseqüència d'una cagada prèvia dels jugadors, clar. L'important és que la trama evolucioni i... quantes pel·lis han començat amb una retirada, derrota o fugida? A mi em sembla un recurs narratiu potent. No fa falta matar els personatges, només que perdin... tot i que si persisteixen malgrat els avisos, una mort merescuda no te perquè ser un problema.

En línia
Vull acabar el meu joc de rol en vida. Algú sap on hi ha un temple budista? És per convertir-me... necessitaré unes quantes reencarnacions.
ROLAIRE NÓMADA