El goig i l'encís dels jocs de rol

Registrar-se
 

Rol per canalla
Llegit 6539 cops
Novembre 17, 2013, 10:16:43 pm
Perseguit per les constants preguntes de la meva filla sobre que faig quan desaparec de casa per anar a "jugar a rol" i pel seu total convenciment de que ella també ho vol fer, m'he plantejat en ferm organitzar alguna cosa jugable per la meva aspirant de 6 anys (gairebé). Sé que en Gaelos ja s'ha encetat com a màster de preescolar, però la conversa que vam tenir en el seu moment va ser força curta.

Pensava organitzar alguna cosa senzilla amb un dau de 6 i unes poques habilitats bàsiques assenyalades amb icones com cors, espases, mans, pocions, etc. Segurament m'hi posaré aquesta setmana si tinc prou temps. M'agradaria molt conèixer si algú ha provat alguna cosa similar i com s'ho ha manegat. Gràcies per avançat.



Novembre 17, 2013, 10:58:19 pm
#1
Al Gener de 2014 la editorial NOSOLOROL editarà un joc de rol per a nens de 3 anys o més que es dirà "Pequeños detectives de MONSTRUOS".

Més informació: http://aventurasroleras.blogspot.com.es/2013/09/pequenos-detectives-de-monstruos.html

Potser t'interessa...

En línia


Novembre 17, 2013, 11:09:21 pm
#2
Ep! Gran iniciativa. Me l'apunto per tenir-ho en compte.


Novembre 18, 2013, 09:33:15 am
#3
Cerca SD6. La versió de Carlos Luna del foro de SPQRol. Bon reglament basic per fer això. Per nens una mica més grans que això dels 3 anys (6-8). L'he provat amb els meus nebots (aventura tipus pokemon) i funciona.

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Novembre 18, 2013, 11:58:50 am
#4
Jo he provat amb el Fate Accelerat i va anar prou bé.


Novembre 18, 2013, 04:16:34 pm
#5
Hola bona tarda :).

 Mira pot ser et pot ser útil aquest http://www.comunidadumbria.com/comunidad/foros/tema/32409?__Pg=1.

 Es un món on fer-hi partides, teòricament et pot utilitzar sense problemes el joc Hero Kids: http://petopol.blogspot.com.es/2013/07/hero-kids-exito-total.html

 Pel meu costat però, durant aquest estiu vaig tenir l'ocasió de fer un parell de partidetes breus (menys d'una hora cada una) amb el meu fill gran (desembre farà els 5 anys). Part de les regles van ser tretes d'un fil que va aparèixer al fòrum SPQRol, obert per F.A. (http://spqrol.com/foro/index.php?topic=1639.0). On també ho vaig estar tractant amb l'Elmoth.
 
 Vaig fer la partida després de veure els primers episodis de Record of the Lodoss War, i vaig seguir la mateixa temàtica.

 A nivell de sistema de joc vaig seguir les següents pautes:
 - 6 Atributs: Atac, Dispar, Defensa, Atletisme, Subterfugi i Poder.
 - Al ser personatge de totalment novell, tots aquests comencen a 0, tret d'un a escollir que comença a 1.
 - Superant les tirades. El jugador sempre tira 1d6, i al resultat hi suma la puntuació de l'atribut (deixo el compte per ell per que practiqui :p). Només actua el jugador, si ataca tira ell, i si l'ataquen, es defensa ell.
 - La dificultat ve donada per l'adversitat, a la qual hem assignem un valor (2, 3, o el que creguem oportú). Aquesta adversitat pot anar des d'un barranc a escalar a una aranya, o gegant. Totes les proves relacionades amb aquesta adversitat té la mateixa dificultat, però en funció de la interacció que hi fem tirarem d'atac, defensa, atletisme etc.
 - Poder funciona diferent. Tenim tants poders/conjurs com puntuació i podem fer tants poders al dia com puntuació (Exemple: tenim Poder 3, coneixem 3 poders, que al llarg d'un dia els podem utilitzar com vulguem, un de cada, tres cops un mateix poder o qualsevol combinació d'aquests).
 - A part de la dificultat improvisava algun poder, per exemple les aranyes podien enredar, però aquests punts eren més narratius que res més. Donant color i vida a les diferents adversitats.

 Després de cada sessió de joc un atribut augmenta en 1 punt. Alguns objectes que pot trobar o guanyar li donen +1 a un tipus de prova en concret. Jo li deia que ho apuntés a la fitxa, ja fos escrivint (fonèticament) o fent un dibuix (la fitxa va creixent xD).

 A part d'aquesta mecànica molt senzilla, la resta era com explicar un conte, on ell diu què fa i com ho fa. Com interactua amb l'amic que l'acompanya.

 P.D: Ja et pujaré alguna foto de les fitxes xD.

En línia


Novembre 18, 2013, 08:10:59 pm
#6
Un tema molt interessant! Els usuaris d'aquest fòrum ja tenim una edat. ;)

Unes preguntes pels que ja heu jugat amb canalla:

Heu fet servir algun reforç visual (figures, ninos, mapes, diorames, ...) o amb la imaginació n'hi ha hagut prou?

La ambientació de la partida ha estat extreta d'alguns dibuixos animats o pel·lícula que ja coneixien o ha estat nova per ells?

Suposo que els PJs de la canalla són de sucre i en els combats mai es moren i sempre guanyen, ... o no? Que passa si son vençuts pels daus en el conflicte/combat?




En línia


Novembre 19, 2013, 08:50:05 am
#7
Jo he jugat amb nens de 10 anys amb el Barbarians of Lemuria i va anar prou bé. Amb nens de 8 amb el Unknown Armies (es van cagar de por) i també va funcionar. Amb més petits no ho he provat mai.

Les tècniques que vaig fer servir són:

- Simplificar al màxim les regles.
- Fer-ho tot molt descriptiu.
- Ajudar a la interpretació dels resultats.
- Preguntar molt "què fas?".
- Sobretot al principi, els nens tenen tendència a afegir detalls a l'esccenari o narrar el què fan els PNJ (feina teòricament del DJ en molts jocs). Si pots segueix-li la veta. Si no, diga-li directament que no i posa-hi tu la teva cullarada (solen sorpendre's del que per tu et sembla obvi i s'adapten fàcilment a la història -almenys en la meva experiència).


Novembre 19, 2013, 09:29:43 am
#8
Jo vaig jugar amb els meus fills que són un xic més grans (11, 13 i 15).

No vam fer servir figures, tot i que no descarto afegir-ne en el futur.

Vaig improvitzar una aventura de fantasia medieval a partir d'idees vàries de campanyes que ja he jugat.

Per mi l'important és fer una sessió curta però intensa.



Novembre 19, 2013, 10:31:43 am
#9
Citar
Heu fet servir algun reforç visual (figures, ninos, mapes, diorames, ...) o amb la imaginació n'hi ha hagut prou?
Jo sí que vaig utilitzar ninos, de fet va ser una mica la escusa. Ja que durant els mesos freds de l'any, els diumenges, passo llargues hores amb el meu fill gran fent manualitats, convertint uns tetrabicks de llet i capces de cereals en castells i pobles, tot pintant i ensenyant els colors i les barreges que es poden fer en ells, i ja que teníem els castells i pobles ens varem dedicar a pintar taps de suro de les ampolles de vi i cava i convertir-los en soldats, pagesos, cavallers, dimoniets i follets... i un parell d'ogres.
Així que amb tot aquest material varem triar l'Amuns (el seu pj) i la gent que va apareixent durant l'aventura.

Citar
La ambientació de la partida ha estat extreta d'alguns dibuixos animats o pel•lícula que ja coneixien o ha estat nova per ells?
En el meu cas era totalment inventada, tot va començar un bon dia que l'Amuns i el seu pare estaven a la muntanya, a on treballava el seu pare que era llenyataire i li va dir al seu fill que anés al poble a dir-li a la seva mare que el "papa té molta feina i arribarà tard". I allà es va embolicar la troca xD.

Citar
Suposo que els PJs de la canalla són de sucre i en els combats mai es moren i sempre guanyen, ... o no? Que passa si son vençuts pels daus en el conflicte/combat?
Evidentment en la partida l'Amuns es força bo, de fet tampoc hi ha moltes complicacions en l'aventura. Però també he de reconèixer que m'ha sorprès el meu fill amb algunes idees que ha tingut.
 En cas de que caigui (un cop va estar a prop) no té per que ser el final. Si hagués caigut se'l haguessin endut a la cova i segurament hagués tingut opcions per sortir-ne, amb més o menys problemes.

Citar
Sobretot al principi, els nens tenen tendència a afegir detalls a l'escenari o narrar el què fan els PNJ (feina teòricament del DJ en molts jocs). Si pots segueix-li la veta. Si no, digues-li directament que no i posa-hi tu la teva cullerada (solen sorprendre’ns del que per tu et sembla obvi i s'adapten fàcilment a la història -almenys en la meva experiència).
Absolutament, quan descrivia l'entorn ell aportava molts detalls. Però també es cert que en alguns casos comentava coses que no podien ser, ja fos en el munt de coses que volia fer per torn quan hi havia combat o moments previs. En aquest casos s'ha de fer una pausa i explicar si hi ha no temps per fer tantes coses, és ha dir, reflexionar una mica tots plegats.

Citar
- Preguntar molt "què fas?"
Molt cert, s'ha d'acompanyar el començament, invitant-lo a decidir i que prengui la decisió de què fer. Molts cops proposava dos opcions i que triï. Per exemple en el cas d'anar a avisar la mare de que el papa arribaria tard l'Amuns podia triar entre un camí llarg i tranquil que donava la volta a la muntanya... o tirar per un camí més curt i difícil. (Evidentment va tirar pel curt, i la cara que va posar al dir-ho no tenia preu xD).

 Salut!

En línia


Novembre 19, 2013, 09:57:02 pm
#10
Jo vaig jugar amb els meus fills que són un xic més grans (11, 13 i 15).

No vam fer servir figures, tot i que no descarto afegir-ne en el futur.

Vaig improvitzar una aventura de fantasia medieval a partir d'idees vàries de campanyes que ja he jugat.

Per mi l'important és fer una sessió curta però intensa.

AVENTURA
+1 a tot. L'aventura que he fet servir aquest estiu és una de les meves favorites: She's got a big heart (la podeui trobar al meu blog si voleu llegir la original), que originalment està pensada per Ars Magica, però de fet és adaptable a tot ambient de fantasia medieval. Bàsicament un poble està sent terroritzat per un gegant. el gegant fa dècades que viu aprop del poble i mai ha donat problemes, però darrerament un parell de dies per setmana baixa al poble i s'endú una vaca o mitja dotzena d'ovelles. Els grangers estan desesperats i si segueix així s'arruïnaran. Si els personatges ataquen el gegant, pensa en una figura de bandai, d'aquestes d'un pam d'alçada atacant-te a tu. Com a molt li fareu una mica de mal a les cuixes. El gegant passa de tot. El problema es que el gegant ha lligat, i per cortejar la seva nova parella li porta menjar. La seva parella es fa la bona quan ell és a prop, però de fet es una mestressa troll disfressada (té poders d'encanteri i glamour) que odia el gegant per ser tan curt de gambals. Quan no és a prop es converteix a la seva forma veritable (uns tres metres d'alçada) i devora tot el que hi ha a prop mentre critica el gegant sense embuts. Els personatges tampoc tenen massa fer en combat amb ella, però la podrien arribar a derrotar. Si ho fan, el gegant arrasarà el poble, per això. Si la descobreixen davant del gegant pel que realment és (costarà convèncer el gegant) el gegant s'enfadarà amb ella i mirarà de compensar els habitants del poble.

També he fet alguna aventura d'estil pokemon amb nens més petits.


SISTEMA UTILITZAT
Una variant de ELC sense Avantatges. Si ho hagues de tornar a fer ara, ho faria amb Cthulhu Dark sense regles de bogeria.

PERSONATGES
No son de sucre. El que passa és que el personatge no mor sino que queda fora de combat una estona, el capturen o similar.

INICIATIVA INFANTIL
En l'aventura els jugadors van capturar el gegant fent-lo entrar en un pas estret de muntanya fent-lo revelar quina seria la manera de derrotar-lo i fent servir les herbes que els havia dit. Recordem que no era molt llest. Totalment fora de guió.
« Darrera modificació: Novembre 22, 2013, 12:16:41 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Novembre 22, 2013, 09:53:47 am
#11
Doncs moltíssimes gràcies. He aplegat un bon grapat d'idees. Ja us explicaré com ens ho em manegat. Espero tenir temps la propera setmana per fer la primera partida.


Desembre 07, 2013, 03:15:41 pm
#12
He trobat això també de casualitat, a veure si t'interessa:

http://www.lavondyss.net/

En línia


Desembre 07, 2013, 04:43:29 pm
#13
També podeu provar amb jocs de taula que tinguin fitxa de personatge, miniatures, una trama, com Descent o Las Mansiones de la locura.


* Desembre 07, 2013, 05:54:05 pm
#14
Jo vaig jugar ja fa temps amb nanos de 10 anys (quan jo també en tenia 10).

Recordo que ens agradava més l'etapa de la creació de personatge que no pas el joc en sí. Podies somiar despert a la teva. Durant el joc, no jugàvem ni amb miniatures ni fèiem servir cap mena de material excepte la fitxa. Això sí, el sistema de joc el deformàvem a voluntat. Les regles cada dia eren diferents. Però vaja, això era igual. No hi havia problema amb matar personatges (te'n feies un altre, que era la millor part). Ara bé, és cert que qui et deia que el personatge estava mort era un amic teu de la teva edat. És diferent que et mati el pare o un altre adult o sigui que no sé com seria en aquest cas.
Funcionaven molt millor les partides amb poca gent. 1, 2 o 3 jugadors com a molt. Amb més gent es tornava ingovernable. El mateix que passa quan jugues amb molta gent adulta, però exagerat. Sí que és cert que en general les partides eren curtetes perquè de seguida algú es cansava. A part d'això, la línia entre ficció i realitat era molt fina i era fàcil (i comú) que dos jugador acabessin enfadats. Però vaja, és un tema del caràcter de cadascú i no passava amb tothom.

Amb perspectiva, per evitar ferides a l'amor propi, crec que és interessant que els jugadors no s'interpretin a ells mateixos (a partir de certa edat, no sé fins a quin punt de molt petits són capaços de fer d'algú altre).

En línia