El goig i l'encís dels jocs de rol

Registrar-se
 

Naus de Traveller en 3D
Llegit 2891 cops
Juliol 01, 2015, 07:50:15 pm
Pels interessats en Traveller, una parell d'enllaços interessants amb algunes de les naus més típiques del joc:


Juliol 01, 2015, 09:22:47 pm
#1
Com s'ho treballa la penya... La Il·lusió és el combustible més potent que hi ha ;)

En línia
Vull acabar el meu joc de rol en vida. Algú sap on hi ha un temple budista? És per convertir-me... necessitaré unes quantes reencarnacions.
ROLAIRE NÓMADA


Juliol 03, 2015, 03:33:33 pm
#2
Volia compartir una reflexió sobre les naus especials, una idea que m'ha vingut llegint els llibres (que ja us havia comentat) de la Honor Harrington.

La reflexió és la següent: ¿quin sentit té que les naus espacials tinguin una cabina amb vista a l'exterior per al pilot?

Penseu que una nau espacial es mou a milers de quilòmetres per segon. Imagineu que la nau s'acosta a un objecte diguem de la mida d'una casa. A quina distància el veurà? A 10 quilòmetres? Aquesta distància la recorrerà en dècimes de segon!

La cabina només tindria sentit en naus que, a més de volar per l'espai, poden volar també en atmosfera, en un planeta. Per la resta, no té sentit.

Hi esteu d'acord?


Juliol 03, 2015, 04:02:47 pm
#3
Volia compartir una reflexió sobre les naus especials, una idea que m'ha vingut llegint els llibres (que ja us havia comentat) de la Honor Harrington.

La reflexió és la següent: ¿quin sentit té que les naus espacials tinguin una cabina amb vista a l'exterior per al pilot?

Penseu que una nau espacial es mou a milers de quilòmetres per segon. Imagineu que la nau s'acosta a un objecte diguem de la mida d'una casa. A quina distància el veurà? A 10 quilòmetres? Aquesta distància la recorrerà en dècimes de segon!

La cabina només tindria sentit en naus que, a més de volar per l'espai, poden volar també en atmosfera, en un planeta. Per la resta, no té sentit.

Hi esteu d'acord?

En principi, si. En una nau militar no tindria sentit. Ja que els sensors que tindria serien infinitament superiors a la vista humana. Al igual que un submarí militar, que tampoc te vistes a les profunditats de l'oceà, no? Fa servir sonars, radars i a saber quins ginys més. Una cabina faria que la defensa estructural de la nau fos menor. Seria un punt dèbil.

En canvi però, si que podria ser útil per a altres funcions. Suposo que psicológicament parlant, tenir vistes per veure els estels i els planetes disminuiria el risc de malalties mentals, com ara  el pandorum:P

Un altre ús, i ja que estem en un entorn de ciència FICCIÓ, les cabines tindrien sentit a l'hora de fer un abordatge.



En línia


Juliol 04, 2015, 09:03:16 pm
#4
Aquest tema ja ens ha sortit també en alguns dels nostres grups de joc, sobretot entre els més voraços consumidors de ciència ficció. Jo no descartaria totalment que hi hagués cabines o ulls de bou per mirar realment cap enfora sense cap tipus de mitjà artificial. En l’àmbit de la ciència ficció sembla que s’ha solucionat de maneres diverses depenent de com cada autor hagi imaginat aquesta futura navegació espacial, les armes que hi intervinguin i el paper que hi juguen les naus.

Per exemple, a Traveller o a les noveles de la Honor Harrington o en altres com “La Paja en el Ojo de Dios” (Jerry Pournelle), les naus es desplacen a grans velocitats i els combats es desenvolupen a grans distàncies utilitzant armament de llarg abast. El lloc que ocupen les naus petites és accessori i les reines dels camps de batalla espacials son naus de gran desplaçament i  plantes de potència massives que podrien ser l’equivalent als grans cuirassats de les dues guerres mundials i que intercanvien raigs d’energia i caps nuclears a segons llum de distància Aquí un pot imaginar que potser la manera més convenient de situar el pont de comandament sigui en una zona interna de la nau que no necessita tenir cap mena de visió directa amb l’exterior i que pot confiar en un sofisticat equip de sensòrica que es tradueix, per exemple, en projeccions hologàfiques que cada tripulant interpreta i manipula depèn del paper que ocupi dins de la nau.

En altres ambientacions (Star Wars o Galàctica, per exemple), un cop la nau completa un salt (hiperespai a Star Wars), les naus emergeixen a l’espai real i combaten a distàncies curtes i a velocitats relativament baixes. Els creadors d’aquest univers tenen lloc per naus petites i es combat a abast visual. A algú li pot semblar “poc realista”, però sempre es pot buscar una explicació pseudocientífica... potser no han desenvolupat una tecnologia que els permeti llançar un feix làser de prou energia sense que perdi coherència a més de dos kilòmetres. Les armes de més abast poden ser míssils que cremen combustible sòlid ràpidament i que es queden sense capacitat de maniobra passada una certa distància... I és més senzill i barat que un pilot de caça vegi el seu blanc des de un plafó transparent.

El que vull dir amb aquestes parrafades és que depèn del que assumim que tecnològicament s’ha assolit en aquest futur. A l’actualitat, amb l’excepció dels submarins, no trobareu vaixells de guerra sense un pont de comandament definit i vistes a l’exterior. Comencen a aparèixer drons, però es difícil imaginar el futur. A Anglaterra, en algun moment durant la guerra freda, van imaginar que el futur seria dels míssils i que no tenia sentit invertir en costosos avions tripulats. Als Estats Units van deixar d’equipar els seus avions amb canons metralladors per que consideraven que les velocitats i distàncies dels futurs combats aeris els havien deixat obsolets. Però després després de les primeres experiències a Vietnam, van ser els propis pilots els que van demanar que els canons metralladors tornessin a ser instal.lats, quan els avions vietnamites no eren un simple bleep en el radar si no una amenaça molt real que es podia veure a ull nuu, maniobrant cenyit a menys de mil metres de distància.
Finalment hi ha el tema del que és pràctic i el que és econòmicament a l’abast. I en el cas de maquinària en ambient hostil, el de les redundàncies. A Traveller les naus poden entrar en atmosferes planetàries si tenen anul.ladors de gravetat i el fuselatge és aerodinàmic (streamlined). I, sense els anul.ladors de gravetat, també poden entrar si el fuselatge és aerodinàmic i proporciona sustentació (airframe), com un avió actual. Una vista directa de l’exterior pot suplir una fallida dels sensors per una atmosfera hostil o danys previs en combat i pot ser necessària per maniobrar a l’espaiport. Però potser el món futur que imaginem no tingui coses tan estupendes com la manipulació de la gravetat i les astronaus grans no aterren en els planetes i deixen aquest paper a transbordadors auxiliars.  No caldria mirar enfora.

Els ponts de comandament a que ens tenen acostumats les novel.les i pelis també solen ser clàssics. Ja amb el nivell tecnològic actual un pot considerar si es necessari un pont de comandament d’aquest tipus enlloc d’una estructura descentralitzada i interconnectada d’alguna manera. I trobareu múltiples solucions sobre això. Algunes extremes. A “El Juego de Ender” (spoiler!!!!) la comunicació instantània a llarga distància és possible, i el que faria un almirall des del pont de comandament de la nau capital ho pot fer un marrec que no es troba ni al mateix sistema.  La configuració clàssica del pont ampli també té el seu sentit.  És possible comunicar-se a viva veu amb l’equip de tripulants quan tot quan tot falla, que hi entri un grup sanitari per evacuar un ferit o un relleu per suplir una baixa. I és divertit veure el capità Quirk rodolant d’un costat a l’altre. Sempre m’he preguntat per que un impacte a l’altre banda de la nau fa saltar guspires de les consoles del pont... Hmmmm... hi rumiaré. Hi ha d’haver alguna explicació pseudocientífica...


Juliol 06, 2015, 11:07:08 am
#5
 :o

Gràcies per les explicacions! Dimecres comencem campanya de Mindjammer....


Juliol 06, 2015, 12:57:58 pm
#6
Gràcies per les explicacions!

En l’àmbit de la ciència ficció sembla que s’ha solucionat de maneres diverses depenent de com cada autor hagi imaginat aquesta futura navegació espacial, les armes que hi intervinguin i el paper que hi juguen les naus.

Téns molta raó amb tot el què dius. Pel tema de la cabina, per justificar-la potser n'hi hauria prou eliminant els compensadors de gravetat. A Honor Harrington, les naus acceleren a centenars de G's, però poden fer-ho perquè tenen una tecnologia que el permet eliminar els afectes de l'acceleració sobre els tripulants. Quan una nau que està accelerant a 400Gs perd els compensadors... bé, prefereixo no imaginar el resultat  :-[

En món en què aquests compensadors no existeixen, les velocitats serien normalment ridícules a no ser que portessin molta inèrcia, i aleshores les cabines tindrien sentit.

A Honor Harrington també passa que no tenen comunicació més ràpida que la llum, i una nau en campanya pot estar-se mesos sense poder-se comunicar amb els seus superiors. Això també condiciona molt el tipus de campanya.

En fi, que tot és justificable i l'únic important és ser coherent amb la campanya, i tenir molt, molt en compte com la tecnologia pot afectar l'estratègia.

I perdoneu que m'allargui, però el mateix es podria pensar per les campanyes de fantasia, on la màgia fa el paper de la tecnologia. Un conjur que permeti comunicar-se a distància, per exemple, t'altera tota la campanya, per no parlar de la teletransportació, boles de foc, cavalleria aèria, etc. Sovint penso que m'agradaria jugar en un món on hi hagués teletransportació entre ciutats, i l'espai entremig fos selva verge sense ni una ànima però amb tot tipus de monstres.


Juliol 06, 2015, 01:54:53 pm
#7
Molt interessant tot plegat. La veritat és que mai m'havia plantejat la versemblança de les cabines. Jo sóc més de Fantasia i la veritat és que aquestes coses me les trobo més en entorns medievals - fantàstics. Sobretot pels temes de màgia i criatures fantàstiques.

En línia
Vull acabar el meu joc de rol en vida. Algú sap on hi ha un temple budista? És per convertir-me... necessitaré unes quantes reencarnacions.
ROLAIRE NÓMADA


Juliol 08, 2015, 08:31:46 pm
#8
Sovint penso que m'agradaria jugar en un món on hi hagués teletransportació entre ciutats, i l'espai entremig fos selva verge sense ni una ànima però amb tot tipus de monstres.


I que la por més gran de la civilització d'aquestes ciutats fos que els monstres poguessin conquerir una ciutat i controlar els teletransportadors per envair totes les altres...  :o

A mi els teletransportadors portàtils, la màgia temporal i la capacitat de volar massa freqüent també m'han portat alguns problemes. Jo el que faig es suposar que si hi ha algun efecte fantàstic també hi ha un contraefecte en el que algú haurà pensat: emmascaradors de previsions futures, fortaleses inexpugnables en cavernes o xarxes metàl·liques de protecció contra cavalleria aèria , barreres contra la teleportació, etc. El que passa és que no és una cosa que puguis fer sempre, si no els jugadors es frustren... Depèn de la freqüència que aquests esdeveniments tinguin en el món de joc. Seria molt estrany que totes les ciutats tinguessin protecció contra la teleportació si només es po teletransportar-se una persona de cada milió.

En línia
Vull acabar el meu joc de rol en vida. Algú sap on hi ha un temple budista? És per convertir-me... necessitaré unes quantes reencarnacions.
ROLAIRE NÓMADA


Juliol 10, 2015, 12:53:35 pm
#9
Jo estic pensant en introduir portals de teletransport en la meva campanya però em surten molts dubtes.

Per exemple: poses un portal al cim de l'Everest i un altre arran de mar. Quan s'obri la porta, hi haurà un corrent d'aire fortíssim de la porta més baixa a la més alta, a causa de la diferència de pressió. I si les portes quedessin sempre obertes, què passaria? S'acabaria igualant la pressió?

I si una de les portes se'n va sota el mar?

Sobre els contraefectes que mencionava en JordiRPG, la part històrica de la meva campanya es basa en què l'abús d'aquestes portes crea un forat dimensional (sigui el què sigui el que això significa) i comencen a sortir criatures extraplanars per les portes que arrasen amb tot.



Juliol 11, 2015, 01:52:52 am
#10
Ei Trobanoms!

Doncs ara mateix m'acaba de venir al cap un dels conceptes que em va agradar més sobre portal "teletransportador". Surt en un llibre que porta per títol "Las Fuentes Perdidas", de José Antonio Contrina. Si no l'heu llegit, us el recomano. Màgia, misteri i una manera molt entretinguda de barrejar el món real dels nostres dies amb un món ocult que només està obert als que coneixen la seva existència. Dit així pot semblar poc original, però no li faig justícia. Apa, llegiu-lo.

Bé, al tema. El llibre està ambientat en l'actualitat, però el sistema de teletransportació pot ser traslladat sense problemes a qualsevol món de fantasia. A cada ciutat del món existeix una casa molt especial. Almenys hi ha una d'aquestes cases per ciutat. En algunes ciutats molt grans pot ser que fins i tot n'existeixin dues o més. Els que les coneixen les anomenen "Les Cases Iguals". La raó és que aquestes cases són idèntiques fins al mínim detall: el mateix pom gastat, la mateixa taca d'humitat en el mateix lloc del rebedor sobre el mateix paper pintat... Un pot entrar en a la Casa Igual de Chicago i sortir a la Casa Igual de Berlin. Si surts de la de Berlin i hi tornes a entrar apareixes a la Casa Igual de Lisboa Fins i tot les que les coneixen i les saben fer servir ignoren els seus principis i qui les va construir. ¿És la mateixa casa que es troba simultàniament a tots aquests llocs? ¿Són diferents cases enllaçades per una mena de forat de cuc? Tampoc cap dels usuaris s'ha atrevit mai a accedir a l'habitació del segon pis, la dels crits, els plors i els gemecs. Però el fet és que quan s'entra en una Casa Igual per la porta, si se'n surt apareixes en una Casa Igual en un altre lloc del món. Els enllaços entre cases iguals sempre són fixes. Cal saber les destinacions per traçar un itinerari a través de les cases i les ciutats. Però és possible anar a qualsevol ciutat del món en, com a màxim, quinze passos. En ocasions és possible que es necessiti (en les ciutats amb més d'una Casa Igual), desplaçar-se per mitjans convencionals d'una casa a l'altre. No hi ha relació lògica entre la geografia i les destinacions de les Cases. És a dir, per anar de Barcelona a Sabadell potser tens que passar pel Caire.

Això ofereix certes avantatges. Per una banda, com ambientació misteriosa i màgica, ho prefereixo a altres idees més gastades i que semblen massa normals en ambientacions fantàstiques com per sorprendre'ns (segur que m'enteneu). Per altre banda les destinacions són restringides, fet que permet mantenir a ratlla un fenomen tan potent com la teletransportació. La seva existència és coneguda només per uns pocs i conèixer el destí de cada Casa Igual pot ja constituir un bon fil argumental (o fins i tot l'objectiu ocult del Director de Joc és que descobreixin l'existència d'aquestes cases).

Bé, en tot cas és un suggeriment.


Juliol 11, 2015, 06:03:33 pm
#11
Ostres Oddball,

Crec que l'he llegit... Un dels protagonistes és un professor d'institut la mar de  normal? En recordo poques coses... però això de les cases iguals em sona molt.

Roger, sobre el tema del Teletransport: jo el que faria és posar un límit al que es pot teletransportar. Per exemple, al Runequest de tota la vida els punts màgics que et costava teletransportar qualsevol cosa depenia de la seva massa (fer el cercle de teletransport és una cosa que s'havia de fer a part i determinava amb quins altres cercles estava connectat). 

Resumint: quan construeixes una Porta de Teletransport gastes màgia i dius amb quina altra Porta connecta però per fer-hi passar coses has de gastar més màgia, si no, no passa res. No hi pot haver un portal obert eternament (bé, teòricament sí, però la despesa màgica seria infinita). D'aquesta manera, si hi ha una Porta al fons del mar només podries fer passar una quantitat d'aigua determinada, més no. Igual que amb el tema de les diferències de pressió: només podries fer passar una quantitat d'aire determinat.

És un altre suggeriment.

Que vagi bé i fins aviat!

En línia
Vull acabar el meu joc de rol en vida. Algú sap on hi ha un temple budista? És per convertir-me... necessitaré unes quantes reencarnacions.
ROLAIRE NÓMADA


Juliol 20, 2015, 12:55:49 am
#12
Ostres Oddball,

Crec que l'he llegit... Un dels protagonistes és un professor d'institut la mar de  normal? En recordo poques coses... però això de les cases iguals em sona molt.

Roger, sobre el tema del Teletransport: jo el que faria és posar un límit al que es pot teletransportar. Per exemple, al Runequest de tota la vida els punts màgics que et costava teletransportar qualsevol cosa depenia de la seva massa (fer el cercle de teletransport és una cosa que s'havia de fer a part i determinava amb quins altres cercles estava connectat). 

Resumint: quan construeixes una Porta de Teletransport gastes màgia i dius amb quina altra Porta connecta però per fer-hi passar coses has de gastar més màgia, si no, no passa res. No hi pot haver un portal obert eternament (bé, teòricament sí, però la despesa màgica seria infinita). D'aquesta manera, si hi ha una Porta al fons del mar només podries fer passar una quantitat d'aigua determinada, més no. Igual que amb el tema de les diferències de pressió: només podries fer passar una quantitat d'aire determinat.

És un altre suggeriment.

Que vagi bé i fins aviat!

Del tema de professor d'institut, em penso que no. O al menys no ho recordo. Possiblement estiguem parlant de dos llibres diferents. En aquest que et dic, el protagonista es deia Delano Gris, això segur. Sobre la idea dels portals de teleportació limitats, tal com ho has plantejat amb "punts de màgia", sembla una opció lògica i senzilla de manegar. I saludable. Ajuntar teletransportació amb certs jugadors pot ser... com a mínim sorprenent.



Juliol 27, 2015, 12:37:03 pm
#13
L'hauré de repassar... Tot i que amb les recomanacions del Nyarla no sé si tindré temps  ;)

En línia
Vull acabar el meu joc de rol en vida. Algú sap on hi ha un temple budista? És per convertir-me... necessitaré unes quantes reencarnacions.
ROLAIRE NÓMADA


Agost 15, 2015, 11:12:45 pm
#14
Els cercles de teletransport dels que parles no deixen de ser portes de Stargate. No tenen per què ser forats, sino que poden tenir una "membrana" que eviti que hi passin coses indesitjades, com aigua o vent.

A Ars Magica existeixen cercles de teletransport. Té un cost en Vis fer-les servir, que ve a ser diners dels mags, pedres d'energia màgica en estat pur. Però si tens pasta i l'adminsitrador dels portals hi està d'acord pots viatjart de Dublin a Kiev en menys de 5 minuts.

Si s'abusa d'aquest efecte pot ser bastant fantasiós, però si no pot tenir grans avantatge sper fer canvis de pas en una campanya. En el meu cas ningú n'ha abusat mai dels diversos metodes de teletransport, i ha anat bé, pèro tampoc veig massa problema en munta runa campanya al voltant del concepte

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog