Talpimon

De res home

Ah, si fas el sistema d'experiencia com et suggereixo, també suggeriré incrementar el nombre de punts inicials a 3 i que posar un atribut a 2 et costi els 3 punts (com si fos experiencia, vaja). Sino la opció optima/munchkin (si es que es pot ser munchkin en un sistema tan simple) seria especialitzar el personatge d'entrada, ja que arribes a nivell 2 més facilment que si disperses els punts.

2 punts per adquirir una nova Peculiaritat també sembla OK al meu llibre, sempre i quan es justifiqui (sino, el master la veta i llestos). O 1 punt per quedar-te l'equip que has guanyat durant l'aventura.

El tema de la progressió dels punts d'experiència i el repartiment inicial m'agrada com els plantejes .

Però per altre costat, el poder invertir punts en mantenir l'equip... no crec que ho apliqui, tot es reflexionar-ho, d'aquesta manera dones més possibilitats entre les què triar al jugador. Però de la mateixa manera que no hi ha atributs socials per no resoldre les escenes socials en una tirada, sinó interpretant; m'agradaria veure també què fan els Pjs per mantenir, o adquirir, el seu equip .

Salut!

Ho pots posar com a condició: has d explicar per què et deixen quedar-te l equip o com t'ho manegues per amagar-lo i que no el recaptin els administradors del regne per al tresor reial. Una petita escena rolejada. Si la explicació és pertinent, pots gastar 1px i t'ho quedes. Sino no pts gastar el px i perds l'equip.

Potser per una destral no s hi escarrassaran gaire, però per un  bastó de +1 magia o una corda si ningu en té cap i normalment els ajudaria potser matarien xD Les cordes i les llonganisses són els objectes més preuats dels PJ del meu grup de rol. Lolt mes quenles espases magiques. 

Cordes i llonganisses jejeje

Jo en aquest cas, i en aquesta ambientació, prefereixodeixar-ho a la interpretació.

De fet durant l'aventura del joc pot apareixer un objecte molt llaminer (si prèviament decideixen la bojeria de plantar cara al seu propietari), i al final hi ha algunes peces més. M'agrada veure com es preparen abans de tornar al poblat per amagar o les argumentacions que donen.

Com vaig comentar fa poc, em posaré a repassar aquesta informació i el material que tinc i espero pujar un document complet aviat.

Comentar que, ja que altres directors de joc m'ho han fet notar, modificaré una mica els atributs, bàsicament el Poder, passant a denominar-lo Presencia... per poder utilitzar-lo com a atribut per interacció social, ja que el troben a faltar. Així la peculiaritat Do de la Magia, anirà relacionat directament a Presencia (com a mesura de Força de Voluntat també) i d'aquesta manera ja hi haurà l'atribut d'interacció social.

Canviant de tema...

Un dels motius per posar-me amb aquest document és també el de mirar de complementar l'ambientació; amb els pobles lliures (la resta de pobladors "organitzats" del món)... però una de les coses que tenia en ment al crear aquest món es que si bé no es especialment original ni diferent a altres ambientacions fantàstiques, una cosa que la fa diferent es l'estat del món. Aquest resulta un món castigat, on la supevivència és dura i l'esperança escaça, oblidat de la mà dels deus... però tret de la part d'ambientació a on he intentat expressar aquest punt fosc i funest, m'agradaria mirar d'introduir alguna regla o mecànica dins el joc, ara que no em limitaré a l'espai de 5 pàgines, per donar-li més força. Però no acabo de trobar alguna cosa que em resulti elegant, útil per demostrar-ho... teniu algun suggeriment?

Salut

Algun martcador d'esperança. Si el tens baix, és impossible aconseguir grans èxits. Suposaria un limit a la teva tirada, per exemple.

5 nivells per dir alguna cosa
5. Esperançat. +1 a les tirades un cop per partida, o repetir una tirada. Alguina cosa aixi. Veus la vida de manera positiva.
4. Confiat. El món pot ser un lloc miserable, però anem pel bon cami. Hi ha brots verds per tot arreu.
3. Fa el cor fort. El món és dolent, però es pot millorar apretant les dents i lluitant per ell. Sense efecte.
2. Desencisat. L'estat general de la societat. El món és un lloc cruel. Espera el pitjor. No pots fer critics.
1. Deprimit. Es futil lluitar contra la situació. Tot se'n va a la M. El primer cop que treguis un critic (segons els daus) falles automaticament la tirada.


L'esperança es perd veient coses xungues (com funciona la Cordura a Chtulhu) i es recupera veient i fent coses que millorin el món. No tenen per què ser accions mecaniques. Matar enemics no té per què pujar la teva esperança, però veure un grup de nens rient o ajudant en un part poden pujar la teva esperança. Matar inocents (incloent enemics) la pot empitjorar ja que estas destruint vides. Els guerrers rarament son hippies esperançats.

La mecànica que acaba de proposar l'Elmoth m'agrada molt. 

Una altra opció seria fer un cop d'ull a les mecàniques de l'Anell Únic pel que fa a l'Ombra, que estan força bé!

Hola nois, gràcies per dir la vostra .

Mmm resulta una proposta interessant, possiblement no l'apliqués tal com dius, però alguna cosa per l'estil podria resultar.

Pel meu costat, pensant en el tema, i tenint present que ara l'espai no serà una limitació, tenia en ment descriure una mica el món, així com posar algun tipus de taula per veure successos inesperats en determinades zones tals com erupcions volcàniques, terratremols, una desbandada, una pluja torrencial, etc. Elements més enllà de la capacitat dels jugadors que descriguin el món catastròfic.

Pregunta, vosaltres sou gaire d'utilitzar mapes per presentar el món? Sou de caçar material de la xarxa o més de crear-lo vosaltres mateixos?

Depen. Un mapa bàsic ajuda els jugadors a situar-se, igual que alguns dibuixos en les partides inicials que marquin el to. Si vols un mon fosc, estic segur qure a Pinterest podras trobar molts dibuixos en blanc i negre de caire tètric. Això et pot ajudar més a marcar el to de la història i el món que no totes les regles de l'univers. Idem amb les imatges de les races o alguns llocs emblemàtics. Això si que ho faig servir.

En general, als jugadors del meu grup (i a mi quan soc jugador) els agraden els mapes. Els puc portar de rivendell a rohan, però si saben per on van, els hi agrada més. En termes generals, tampoc al milimetre, però més o menys a prop d'on són si que els agrada.

Pensant-hi una mica, en certa manera la regla que proposo és una mica com allò que vas comentar de Dungeons 5, que tenies un +1 si interpretaves bé. Això seria similar en part.

Per marcar el to de l'ambientació estic pensant en un aportarmés material gràfic (i millorar algun del que vaig fer en el seu dia).

Estic pensant en un mapa per marcar una mica el món, moltimpressís i saturat de marques de la destrucció succeida durant l'Apocalipsis, m'agradaria aconseguir un aire semblant a aquest:

http://www.elpais.com.uy/files/article_main/uploads/2013/09/24/52421f5c48c3c.jpg

També en voldria fer un que marqués amb més detall la terra de l'Imperi.

Finalment, si tingués temps i inspiració, m'agradaria afegir imatges en format retrat d'un follet que va explicant l'ambientació, en línea a Luthor Wolfbaun de Mordheim... però clar... em poso a dibuixar i m'agafa una depresió (igual que quan em poso a pintar minis xD).

Pel què fa la regla relacionada amb l'esperança, m'agradaria que també simulés d'alguna manera el grau de paranoia. Ja que a la llarga, si tot va bé, espero ampliar el joc amb els pobles lliures, i vull reflexar la desconfiança entre els uns i els altres, que si es van unir per plantar cara als follets va ser per que es van veure les orelles i o cooperaven o finito... però ara que fa unes dècades que les coses semblen més calmades, tornen a sortir recels i desconfiances i el voler-se apropiar dels recursos per sobreviure.
Ara, al escriure això estic pensant en alguna regla dual, que englobés dos conceptes oposats en plan Racionalitat/Irracionalitat de l'Aquelarre.

Sembla que algú ha estat fent recerca sobre Hecateus
https://en.wikipedia.org/wiki/File:Hecataeus_world_map-en.svg

L'escala que he suggerit és adaptable a paranoia facilment. Com que no conec la teva ambientació l'he basada en Esperança, però vaja, que canviar-ho a Paranoia no ho veig gens dificil.

Salut!
Xavi

A mi m'agradaria fer mapes... però habitualment no tinc temps i, les vegades que he arbitrat els darrers anys, acostumo a fer-los-hi un croquis als jugadors d'on són i on van. No mola gaire... però és el que hi ha 

La idea de tenir un comptador doble d'esperança/desesperança és una molt bona idea i adaptar la regla de l'Elmoth en funció dels valors relatius dels dos paràmetres: si són iguals (cap modificador), si un és més gran que l'altre (bonificador o penalitzador a algunes tirades) o si un dels dos és igual a 0 (aquí hauria de passar alguna cosa memorable).

La intenció és fer un mapa "planeta" tipus mundo disco, un dics més o menys pla...

http://www.bibliofiloenmascarado.com/wp-content/uploads/2009/10/mundodisco-sobre-elefantes.jpg

 amb tot de rastres de destrucció fruit de l'Apocalipsis. En aquest sentit crec que, com a inspiració, Heucateus encaixa força bé.

Pel que fa la regla per determinar l'esperança/paranoia... pensant en diferents maneres de representar-ho m'ha vingut a la ment una vella conya que tinguerem en un dels meus grups de rol; la carmanoyla: una reserva de mal karma, que el DJ anava ampliant amb daus a mesura que els jugadors anaven fent animalades xD. I que en ocasions els restava utilitzant per complicar la vida als PJs.

No és per aplicar-ho directament, però crec que pot resultar un tipus de regla més en consonància amb el sistema de joc lleuger que plantejo. Una mena de comptador, que serveixi al moment de configurar entrobaments aleatoris, o donar desavantatge directament als PJs (-1d6)...

No ho se, es una idea que m'ha passat pel cap.

Si fos un joc on els jugadors tire un maxim de daus (5D per exemple) i la Karmanyola t'obliga a anar osant alguns dels teus daus a dins (limitant el maxim que pots tirar) a mida que fas animalades o veus coses xungues, crec que podria ser un sistema collonut. recuperar-los interpretant i prenent decisions dificils (en comptes de fent accions mecàniques) podria ser un bon sistema. Però més per un joc tipus fraggle Rock, Goblin Adventures o Doble o Res. Tirant com a molt 2D potser no quadra.

Per cert, collonut el nom de Karmanyola xDDD

Si es fa tirant 2D, el teu estat base podria ser 0, i sumar o restar depenent del teu cas. O començar al maxim (panxacontent) on sumes +2 a les tirades i anar baixant fins a follet mesquí quan tens un -2 al dau. Els nivells podrien ser Panxacontent +2, Felicià +1, Atent +0, Trapella -1, Mesquí -2. O alguna cosa així. No acaba de funcionar amb una carmanyola, però.

Potser si vols una Karmañola, es podria fer que fossin repeticions. Pots agafar una repetició de la Karmañola si fas certes coses i n'has de posar una a la karmanyola si fas el contrari. Si no tens punts per posar a la karmanyola, baixes un nivell de mentalitat.

idees soltes mentre llegeixo correus sobre càrrega aèria

Salut!
Xavi