Talpimon

Després de la batussa d'en Pau al corral amb l'Ós torneu al bar. La clientela del local mira la vostra taula amb admiració, i el taverner us convida a una ampolla de ratafia de qualitat. El brevatge d'herbes ajuda en Pau a recuperar-se, tot i que té uns bons morats dolorosos com a conseqüència de l'enfrontament que trigaran a desaparèixer.

El mosso, el nou company que us heu fet sembla capaç de d'endrapar el que li poseu davant; davant de la vostra mirada astorada es menja fins i tot les urpes i els ossos de la pota de velociraptor que demana per menjar i ho fa baixar amb aigua sense destilar que treu d'una petaca, un dels liquids més contaminats i al·lucinogens de la terra!

En Max sembla molt nerviós. Es treu la suor del front constantment amb el vell mocador vermell destenyit i ronyós que porta mentre observa als Patirol, situats a l'altra punta del local, que us mirem amb cara d epocs amics, tot i que clarament no busquen brega. En Max murmura alguna cosa per ell mateix que sona com "això no havia de passar, no vull bales..."

El Pau està escarxofat a la cadira, amb el plat vuit a un costat o una gerra de llautó amb ratafia dins m’entres mira a l'urbano.

- Tranqui Max, tot apunta a que aviat podrem reprendre el nostre camí. No crec que tinguem més entrebancs aquí a Poblet.- Fent un glop a la gerra afegeix.- Beu una mica i relaxa’t, que em sembla que en molt de temps no ho podrem fer allà a on anem...

Diu el mulato mentre passeja la mirada entre la gent del local, buscant alguna mossa de bon veure, qui sap quan temps passaria abans de desfogar-se tal com Déu mana.

Pel què fa a mi, com abans marxem d'aquí millor! Com anem de provisions? Proposo que carreguem tot el què necessitem i marxem demà mateix a trenc d'alba. 

En Mosso endrapa com si aquest apat pogues ser l'últim... bueno, com fa amb tot lo que se li posa pel devant.

-Valtrus no patiu per mi... Jo a l'hora del menjar no tinc manies... No cal que carreguem amb gaire cosa per mi.

En Max us mira a tots amb ulls d'espant. Marxar? De debó!? Pero que no heu vist que ha passat!?!!? Gairebé ens maten! I erem en una ciutat amiga!!! Si ara entrem a terra de mutants segur que ens passen a ganivet!!! Per molt amic meu que sigui en Tom Món jo no em jugo la vida en una missió com aquesta!!!

En veure les vostres cares d'al·lucinació i contrarietat sembla que recupera una mica la compostura.

No em malinterpreteu. El gran talp és amic meu, però jo no estic fet per investigar terres tan perilloses. A mi, tot el que quedi al nord de Tarragona em fa fredor. Però vosaltres podeu seguir eh? Mantindré la oferta de pagament un cop torneu a Amposta, i hi inclouré el nostre nou company si s'hi vol afegir ja que suposo que pel seu aspecte serà útil en aquestes terres. Però jo no us hi acompanyaré pas. Millor gent hàbil que no pas inútils com jo triscant per terres estranyes.

El Pau centra la seva atenció en Max.

-Caram noi, i per això m’emboliques, per escórrer el vulto ara? Apa va! A més, d'alguna cosa l'hem de dinyar tard o d’hora, tant per tant que sigui fent algo que valgui la pena.-Diu negant amb un gest mut abans de fer un altre glop a la gerra. Després mira als altres estudiant la seva reacció quan diu.- Jo hi vaig. A més, si la cosa es certa, hi haurà caler llarg per gastar-nos en meuques o el que vulguem la resta de la nostra vida... per llarga o curta que sigui.

El mulato deixa la gerra a la taula, ja buida, amb l'alè perfumat.

-Jo fotré el camp demà. Qui vulgui venir que vingui, i qui no, que el moqui la iaia jejeje.- Diu picant l'ullet a en Max.- Ara, però, me'n vaig a buscar companyia més grata per passar la nit.

Traient-se la pols de la camisa morada, diu amb un gran somriure entre els llavis, contrastant fortament la seva blancor amb la seva pell fosca.

- Apali, bona nit malparits!

Dit això deixa la taula en direcció a una mossa que troba pel local...

En Mosso feia estona que no escoltava en Max. Tanta plorera i covardia el feien riure.
- Jo m'apunto al que sigui. Bastant m'he avorrit jo al poble com per ara quedar-me amb les ganes de tenir una mica de gresca.

En Max fa pudor de cagarela d'una hora lluny... L'Estevet no entén que es pugui arribar tant lluny i després deixar-ho córrer. Si és veritat que hi ha tants quartos en jòc, hi anirà fins al final, amb en Max o sense.

- Vinga doncs, demà a trenc d'alba ens veiem aquí al davant, anem a comprar el què calgui i marxem!

Dit això, l'Estevet va a buscar una habitació per dormir i descansar.

En Max us mira a tots amb ulls d'entre demanar perdó i cadell apallissat mentre cada un dels homes de frontera us dirigiu a les vostres coses. Al matí quan us lleveu, el taverner us informa que ha marxat ben d'hora al matí cap a Amposta. Ha deixat totes les vostres despeses pagades i el missatge que el busqueu a Amposta un cop acabada la missió.