El goig i l'encís dels jocs de rol

Registrar-se
 

1. La carta de la brillantor taronja
Llegit 7812 cops
Maig 26, 2014, 12:52:34 pm
#15
Diversos nens corren pel carrer enfangat. Passa una carreta carregada de fusta cap al magatzem. Hi ha soroll de ciutat amb gent anant i venint.


Hi ha botigues diverses. Sentiu el soroll d'un ferrer picant ferro. Vegeu bastants trampers i alguns arqueo-miners. A la porta d'un bar 3 soldats de la burrelleria ampostina es relaxen amb un parell de noies locals. Sembla que estan de permís ja que el fort es troba a unes quantes hores del poblat.

D'un dels salons surten un que sembla el cambrer i un altre un client i llencen un borratxo a l'abeurador dels burros. Una noia amb poca roba s'ho mira des de la porta. Tots tres tornen a entrar després d'assegurar-se que el borratxo no té intenció de repetir el que fos que estigués fent.

Un bar crida l'atenció d'en Pau. Es diu El Cinc d'Oros i ho anuncia amb un cridaner cartell amb aquesta carta penjant sobre les portes giratòries.

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


* Maig 27, 2014, 09:09:49 pm
#16
"Una festassa, farem. Que jo per poc no m'hi poso!" Diu l'Estevet, que per poc que sigui sempre s'hi posa. Està animat. En un poble fronterer com aquest li serà més fàcil trobar noies que no facin fàstics al seus encant de mutant i s'estalviarà pagar un plus. "Cinc d'oros, Pau? Creus que hi podrem fer unes partides? Aquells arreplegats d'Amposta amb qui jugàvem em van deixar un mal gust de boca. No van sortir ni un cop de cavall! Ja t'ho pots ben creure! Quina colla de gallines..." Fa l'Estevet creuant el portal del cinc d'oros. La fortor de licor i aixelles el deixa estabornit uns instants. Quan es recupera veu, per fi, l'interior del local...

En línia


Maig 27, 2014, 10:17:02 pm
#17
En Max queda esmaperdut quan veu entrar aquell parell a dins del tuguri. Alça les mans al cel com dient: "Que he fet jo per merèixer això?" Però pacta un preu amb el mosso dels estables per que guardi els burros i l'equip, i enfila cap a l'interior del Cinc d'Oros, palpant la tranquil·litzadora forma del revòlver que te amagat sota la camisola.

Estarà atent als possibles arqueo-tecnòlegs que hi hagi allà dins i qualsevol rumor que els hi pugui sostreure, evidentment sense dir ni mut del que els porta per aquí.

« Darrera modificació: Maig 27, 2014, 10:20:15 pm per Trollkin »

En línia


Maig 28, 2014, 11:10:21 am
#18
Pau va entrar al 5 d'Oros amb un ampli somriure estampat al rostre, le agradaven aquells ambients, esa com estar a Cal Tabola, el local dels moixis, després d'un dia d'assaaig... ja que els castellers no entrenaven, tot i que el que feien ho semblava molt... en tot cas el local tenia bona pinta, prometia diversió.

D'entre l'armilla texana tenyida de morat que portaba va treure la seva pipa, i després de cambiar les sendres de la cassoleta per herba nova, la va encendra i es va acostar a la primera taula de joc on semblava que hi podrien cabre dos jugadors més.

-Estan lliures aquestes cadires?- Va dir fent el gest de sentar-se.

En línia


Maig 29, 2014, 02:04:44 pm
#19
El local es fosc, humit i amb molt fum. Hi ha diverses taules de botifarra i una barra on es serveixen diversos licors (cap de menys de 35 graus). La ratafia circula amb molta generositat. No sembla haver-hi ningú de la burrelleria, però es veuen bastantes armes. Hi ha dos músics en un racó i diverses noies amb poca roba, cap massa atractiva.

Els interpel·lats per en Pau són un parell de jugadors que semblen molt nets per com van vestits la resta de personatges del local. Probablement són forans, com vosaltres. El que sembla portar la veu cantant us assenyala les cadires i us conviden a seure amb un somriure.



Un cop asseguts el Nassos nota clarament que aquests fan olor de carretera, de pólvora i de perfum de flors. Ningú porta perfum a dia d'avui. Estrany. Noteu com diversos locals us miren entre divertits i amb llàstima. Un home bastant sinistre vestit tot de negre sembla avaluar-vos des de la barra.



En Pau i l'Estevet us asseieu a la taula. I els altres jugadors comencen a barallar les cartes. Veient com ho fan, en Pau ràpidament veu que aquest són jugadors professionals. I dels bons.

I doncs? Qui talla?
« Darrera modificació: Juny 02, 2014, 11:26:05 am per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 31, 2014, 07:32:46 pm
#20
"Aquest home sinistre que ens observa des de la barra, qui serà?"

Intrigat, en Max s'acosta a la barra, demana una ratafia i l'observa dissimuladament. Mentrestant desitjarà que en Pau no ho perdi tot a la butifarra, sembla que aquesta vegada té un bon company. Aquest Estevet té nas per aquests jocs. Lentament, tasta el licor i observa els inquilins del Cinc d'Oros.

En línia


* Juny 01, 2014, 08:47:46 pm
#21
Cada persona té una olor particular. Varia segons el tipus de vida que porta, l'alimentació, el sexe i, fins i tot, l'estat d'ànim. L'Estevet és capaç de percebre totes aquestes coses i algunes més. També es capaç de reconèixer una persona amb qui hagi tingut contacte per la seva olor, fins i tot anys després. Tot això, esclar, a principis d'any. Malgrat no estar ara en el punt àlgid de les seves capacitats (la qual cosa li permet d'altra banda viure en societat sense que el seu malhumor esdevingui insoportable), l'Estevet nota clarament l'olor de floretes que fan els individus que tenen al davant. Arrufa els nassos. Pot ser fet expressament? L'Estevet ha sentit a parlar d'una cosa anomenada per fum. És un estri de camuflatge per a no ser reconegut per l'olor. S'agafa una cosa amb olor, es crema amb alcohol i es guarda el fum. O alguna cosa així. L'Estevet s'acosta a en Pau i li diu a cau d'orella: "Anem amb compte, per fum!"
L'Estevet seu i parteix la baralla en dos. "Tallo jo mateix!".
Per tot seguit exclamar amb veu ben alta. "Mestre! Un parell de glops per aquí! Un pel meu company i un altre per mi!" Amb una mica de sort, l'olor d'alcohol taparà aquesta horrible olor de per fum i em podré concentrar amb el joc, pensa. Mecasu'm aquests dos, tan tocats i posats. Quins torracollons..

En línia


Juny 02, 2014, 11:16:34 am
#22
Tot i que procura que no es reflecteixi al rostre, el mulato sent com se l'il·lumina el rostre al veure jugadors de veritat, gent que pot viure únicament del seu passatemps... per poder jugar amb ells i guanyar-los.

-Bon dia gent.- Diu tot assentant-se a la cadira per quedar de cara a l'Estevet, després d'assentir al seu comentari.-Anem a passar-ho bé, i que guanyi el millor.

En línia


Juny 03, 2014, 10:32:41 am
#23
Citar
Prova de tirades:
Percepció dels personatges per veure com us va la partida. Assumeixo una tirada comuna (en Nassos dóna suport al Moixi):
1- tirada de suport del nassos. 5 tirant 1D; Suma un Avantatge al Moixi.
2- El Moixi: 1D humà + res de res*. El dau d'Avantatge del Nassos compensa la seva propensió a apostar a mort (dificultat ludòpata: sempre en vols més, i més I MÉS!!); el nassos posa seny al joc del seu company.
La tirada del Moixi

*Des d'un punt de vista de metajoc (que els personatges poden percebre) el fet que no hi hagi daus de dificultat extra sembla indicar que els oponents que teniu davant tenen molta posse de jugadors, però que cap d'ells no té un Avantatge extra en aquest sentit o un dau extra de professió Jugador, que també anul·laria el vostre Avantatge; no són jugadors tan professionals al cap i a la fi?

La partida comença. El sistema de comunicació dels 2 jugadors contraris sembla ser una variant d'un sistema de conversa de taula xifrat bastant bàsic entre parelles. El vostre propi sistema és bastant més elaborat. El Moixi coneix el sistema dels oponents i pot "veure" bastantes de les jugades que faran. Esperava més.

Guanyeu la primera mà fàcilment. Que no eren professionals aquests? Bé, la partida sembla que serà molt dolenta, però aquests aposten fort i potser aconseguireu recuperar els diners que veu perdre a Amposta. El nassos també se n'adona. Somrieu entre vosaltres.

L'home sinistre de la barra fa que no amb el cap, com resignat, i apunta algunes coses amb un llapis en un llibreta.

PD: Gaelos i Nanook; teniu missatges privats
« Darrera modificació: Juny 03, 2014, 11:04:52 am per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Juny 03, 2014, 11:04:21 am
#24
El cinc d'oros és el que aparentava ser: un cau de mala mort, amb una ratafia de baixa qualitat i una il·luminació que fa que els túnels on acostuma a ficar-se en Max semblin un dia d'estiu al migdia. Fosc, brut i ple de fum. hi ha unes sis tauules on es juga a butifarra. En diverses de les taules hi ha espectadors i noies que són treballadores del local. Hi ha unes escales d'on de tant en tant baixa un home posant-se bé la roba i al cap d'una estona una noia que abans ha pujat amb ell.

També hi ha diverses taules on simplement hi ha gent menjant algun tipus d'animal a la cassola (per la olor de pollastre en nassos diria que és sargantana, la resta no ho teniu clar) o bevent la ratafia local i parlant. hi ha remor ambient i es fa dificil entendre les converses d'altres taules.

Des de la barra en Max observa com diversos dels locals es miren la taula on juguen els seus companys. Incloent diverses dels que es troben a les taules pitjor il·luminades. no veus bé aquests darrers per això.


En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Juny 03, 2014, 11:35:59 am
#25
Durant la partida, hi ha una cosa que no agrada al Pau, i ell, com un llibre obert, posa cara de pocs amics, deixa una carta de tres de bastos sobre la taula, amb els seus braços musculats, i es mira amb cara de pocs amics els espavilats del davant. A la darrera jugada dels seus rivals també hi ha un tres de bastos.

-Què collons vol dir això?- Diu amb to alt i clar.- D'on heu tret aquesta carta si la tinc jo a les mans?

Diu deixant ben clar el què pensa dels brètols... tot i que no es pot estar de dir.

-Els espavilats que foten trampes al joc em semblen dels de pitjor mena.-Diu en un to baix i amenaçador, com seria el ronc baix que fa una fera avisant de que no té ganes de jugar.

Editat per Elmoth per deixar clar que els altres jugadors havien jugat la mateixa carta, que és una cosa que li havia dit al Gaelos per privat :)
« Darrera modificació: Juny 03, 2014, 12:09:07 pm per Elmoth »

En línia


* Juny 03, 2014, 09:31:12 pm
#26
L'Estevet somriu. En Pau s'està animant amb les apostes, però la cosa va bé. Hi reflexiona. Ja no somriu. La parella de jugadors el posa de mal humor. "No en tenen ni idea de jugar. No són jugadors. Són una colla d'arreplegats". Estevet no para de deixar anar renecs en veu baixa. Massa mudats, massa altius, massa aficionats... i sobretot massa distrets! Per què collons no paren de mirar cap a la finestra els arreplegats? Quan en Pau alça el crit al cel ho entén tot. Ja s'ho havia ensumat. Per sota l'olor de seufum* alguna cosa feia pudor. Crear una batussa per, enmig de la distracció... S'haguessin quedat amb un pam de nas. Però a l'Estevet no el deixen amb un pam de nas, ah no! El moixí està fet una fera i això no acabarà bé. L'Estevet s'aixeca i diu en veu ben alta (exageradament alta) i mirant de reüll en Max:

Pau, Pau! Aquesta gent de ben segur que ens està gastant una broma. Ens volien enredar però ens han confós pels burros. Però nosaltres no som els burros! Els burros son a fora...!

Es recolza amb les mans sobre la taula i mira fixament a en Pau.

No busquem merders on som estranys. Que cadascú agafi el que és seu i anem tirant...


*La paraula perfum va derivar a el per-fum, llavors el fum-de-par, aquesta última en el fum-de-Pare o en algunes zones el fum parell, que va esdevenir el fum-per-a-ell consolidant-se finalment com a "el seu-fum" o senzillament "seufum". Aquests procés s'ha esdevingut molt ràpidament, en molt poques generacions. Els experts asseguren que és a causa de la radiació.

En línia


Juny 04, 2014, 12:00:39 am
#27
-Oh no! Problemes- Remuga en Max. -Que el radi radiant ens protegeixi.

Sense perdre de vista la taula on els seus companys discuteixen, per si els ha de cobrir d'alguna manera, s'anirà movent cap a la sortida del tuguri. La ratafia la marejat una mica, però l'adrenalina que inevitablement comença a fluir dins la sang el manté concentrat. Si cal, defensarà els seus companys, però de moment dissimula i es fa l'orni, ja que si ningú sap que va amb ells podrà actuar per sorpresa.







En línia


Juny 04, 2014, 12:42:42 am
#28
El jugador que ha tirat el 3 de bastos es mira la carta del Pau amb cara de sorpresa. Potser amb massa cara de sorpresa i tot. Un 3 fe bastos!? UN TRES DE BASTOS!? Oses tirar un 3 de bastos com el meu i tens la barra de dir que faig trampes?! Si el teu és clarament d'una altra baralla! (mirant les cartes veieu que de fet té raó; la carta que tenia en Pau de fet té les cantonades taronja brillant mentre que la resta són normals). Ara entenc com heu guanyat la mà anterior! Als tramposos que amb males arts intenten guanyar partides només se'ls pot respondre d'una manera. US RETEM A UN DUEL! Quan ho diuen es posen en peu. La calma sobtada al local es pot tallar amb ganivet durant uns segons. El cambrer clarament té les mans sota el taulell i podeu intuir que té un fusell ben agafat per si algú fa cap tonteria. Podeu veure que els revòlvers que porten tenen pinta d'estar en perfectes condicions, però no son pas nous. Ara que els veieu d'empeus dirieu que mes que jugadors el que són aquests dos és pistolers professionals.



Mentre s'aparta de la barra en Max veu com l'home sinistre comença a dibuixar un taüt al voltant de les mides que ha pres abans. 

Aquesta tarda, a la caiguda del sol, al carrer principal. Els guanyadors es queden les possessions del perdedors com diuen les normes habituals.

Els locals observen l'escena, però no s'hi fiquen. Clarament heu caigut en un parany.
« Darrera modificació: Juny 04, 2014, 10:42:25 am per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Juny 05, 2014, 10:53:29 am
#29
El Pau queda sorprès, què collons significava tota aquesta tonteria?

-Fotre trets? Que us heu tornat bojos? Les coses s'arreglen a plantofades i no clavant trets.

Diu tot aixecant-se.

-Sou uns mal parits, a vosaltres en lloc de parir-vos us van cagar! Aneu a que us donguin pel sac, tramposos.

En línia