El goig i l'encís dels jocs de rol

Registrar-se
 

1. La carta de la brillantor taronja
Llegit 7806 cops
Maig 15, 2014, 08:49:46 pm

@Max Erasmus: Et trobes a l’Ametlla de Mar investigant el funcionament d’un motor de vaixell. De moment no has aconseguit que funcioni, però mantens les esperances en la rovellada maquinària. Ja has aconseguit fer girar tres cargols sense que es trenquin. En aquestes et trobes quan reps un paquet i una carta d’un conegut teu anomenat Tom Mon, tot i que tothom el coneix con el Gran Talp per la quantitat de temps que es passa buscant arcano-tecnologia sota terra. Traient-te les ulleres anti-radiació, llegeixes la carta. Et fa arribar una cosa increïble: Una peça de plàstic taronja sense trencar ni fondre que reflecteix la llum en milers de direccions quan s'hi apropa una espelma o s’exposa al sol!

Té aquest aspecte


El gran talp ha estat explorant al límit del territori navaller i et demana que t’hi apropis. Diu que hi ha centenars de peces com aquesta en una mina abandonada que ha trobat, però que necessita ajuda per explotar el filó. Et dóna unes vagues instruccions d’on es troba la població on resideix actualment. Té un nom com ara Viladecans. Et sembla recordar haver llegit que els cans eren animals pre-Reinici, famosos com a animals de guarda i companyia. Quin concepte més estrany. En fi.

En qualsevol cas Viladecans no surt en cap dels teus plànols. Recordes que li vas donar els plànols de la zona del sud de Barcelona al teu amic com a regal quan us veu separar ja que tu volies tornar a contrades menys contaminades.

Per trobar Viladecans necessitaràs un guia, i probablement muscle, ja que és un recorregut perillós fins a Barcelona, amb extenses zones de natura verge i de perillosos rufians. Amb l'anima que se t'escapa de content (estàs tan excitat que no et planteges com de terrorífic pot ser el viatge) demanes als teus guardaespatlles actuals que t'ajudin a empaquetar i et dirigeixes al lloc on més fàcilment podràs trobar els acompanyants que necessites: els locals del moll d'Amposta.

« Darrera modificació: Maig 15, 2014, 09:16:34 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 16, 2014, 12:04:55 am
#1
Aquesta troballa és formidable! Haig de felicitar al Gran Talp quan el torni a veure. Un artefacte mai vist, el seu valor per a la ciència és incalculable i si, com diu, n'hi ha un filó, cal anar-hi ara mateix. A corre cuita! Cap a Viladecans!

Però pensa que amb els escortes que té actualment no pot anar-hi. No son de fiar. Ja ha trobat a faltar cosetes i és impensable anar a buscar un tresor d'aquesta magnitud amb aquesta "gentussa". Els acomiada, a prop d'Amposta, i és dirigeix cap als locals del moll. Allà espera trobar-hi a en Pau "El Moixi", un paio com cal i valent com pocs. Ell l'ajudarà a completar un equip per a l'expedició. Contractar un guia és prioritari. Si no troba a en Pau, haurà de buscar l'equip ell mateix, però és difícil triar el gra de la palla, entre tants saltamarges i bergants.


En línia


Maig 16, 2014, 12:54:34 pm
#2
Fotografia del gran talp(i de molts arqueo-miners dels límits de Barcelona)

« Darrera modificació: Maig 16, 2014, 01:34:10 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 16, 2014, 06:46:00 pm
#3
"No pot ser... un altre cop no, collons!" Pensava el Pau mirant les cartes suades i toquetejades després de tantes partides, entre el fum de la pipa. "Amb aquesta partida acabo de perdre la recompensa de les dos últimes setmanes en poc més d'un hora... un altre cop".

Deixant les cartes de cara per avall, i enretirant-les cap el centre, el Pau aixeca les mans en senyal d'excusa i s'aixeca de la cadira deixant la resta de jugadors amb les seves troballes dels últims dies.

Sentia una petita pressió al costat del front, consciència li havien dit que es deia, normalment tenia aquell mal de cap quan perdia casi tot el que tenia, cosa que passava més aviat del que li agradava. Tot i que no seria estrany que fos fruit de l’herba que estava fumant, pot ser s’havia contaminat de radiació.

Estava pensant en quin moment la partida s’havia torçat per que acabés perdent-ho tot, quan, repenjat a la paret de fora del local, enfundat en la seva armilla texana de pedaços morats, va reconèixer la figura que se li acostava. El vell Erasmus. Sempre arribant amb alguna feina per encomanar quan ell estava pensant en fotre el camp.

-Caram, és certa la visió que tinc davant meu? O l’herba m’ha trastocat?- Amb un somriure en el que destacaven les seves dents blanques sobra la seva pella morena, dona un cop de complicitat a l’espatlla del buscador.- Què t’ha portat fins a Amposta, Max?

En línia


* Maig 16, 2014, 10:33:29 pm
#4
Feien apostes per joc. Tothom posa a la taula certa quantitat de diners pactada entre tots. Es reparteixen les cartes i es canta pal normalment i, si s'escau, es contra. En cas de contro (recontro, o sant vicenç) o en cas que algú canti botifarra, es multipliquen els calers de l'aposta, així que és habitual que hi hagi bregues degudes a jugadors que no poden pagar i que no estan disposats a donar el seu burro com a penyora al guanyador. El joc s'acaba quan una parella arriba a 101 punts o bé quan algú està tan escurat que no li queda res de valor per posar sobre la taula. L'Estevet dels Nassos mira les seves cartes. Té bo. Canta la seva parella i té semifallo directe a Oros, les manilles de copes i espases i... "Però ara per què collons marxa aquest!?" Però l'altre ja és massa lluny com per sentir-lo. S'aixeca l'Estevet de la taula fotent un cop de puny i agafant amb el desconcert alguna moneda que no és seva. "El moixí plega", li diu un de la taula. "El casteller dels nassos no plegarà pas, no", contesta l'Estevet. Sap que és casteller, evidentment, per l'olor que fa. Aquesta olor de peus que fan els castellers. Aquesta olor de peus que es deixen els uns als altres quan es trepitgen... Sent picor als nassos. Es porta la mà al cul i grata. Va decidit cap al casteller. Amb les bones cartes que tenia i aquest ha de fotre el camp. Ben apunt està de fotre-li un calbot quan s'adona que està parlant amb un home. O potser és un vell? Ja ho té. És un savi. L'Estevet s'ensuma diners. Agafa el Moixí per l'espatlla i li posa les monedes que ha robat a la mà. "T'ho havies deixat a la taula", diu distretament. "Us saludo!", i fa una teatral reverència amb la mà en direcció al savi i somriu a en Moixí. "Sóc Estevet dels Nassos. Caçador de recompenses."
« Darrera modificació: Maig 16, 2014, 10:36:26 pm per Nanook »

En línia


Maig 17, 2014, 08:27:11 pm
#5
Max retorna nerviosament el somriure a en Pau "el moixi" i la seva dent d'or brilla en la penombra del local.

-Pau! Trapella! Quina sort que t'hagi trobat! Hem de parlar, urgentment. Ara mateix si pot ser. Estàs ocupat? No? Molt bé. Anem a un reservat. - i senyalant vagament amb el cap a l'Estevet dels Nassos.- Aquest home ve amb tu?- Fa una ullada nerviosa al seu voltant.- Hem calen homes de confiança, i sobretot un guia, per a una missió complicada. Ara t'ho explico.

(Amb la vènia del màster farà un resum de la missió: Han d'anar a Viladecans per trobar a el Gran Talp i investigar una troballa d'artefactes pre-Gran Boom)

En línia


Maig 17, 2014, 08:32:05 pm
#6
(I sense la venia del màster també :P No problem)
« Darrera modificació: Maig 18, 2014, 03:48:04 pm per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 19, 2014, 11:24:55 am
#7
Moments més tard, estaven els tres en un espai apartat, l'Estevet, en Max i el Moixi parlant sobre les possibilitats del viatge. En una pausa, en la que el Pau s'acaricia la barbeta diu.

-Verd clar.- Davant de la mirada interrogativa dels interlocutors, prosegueix- Verd clar era el color dels de Viladacans, una colla petita, tot just començaven els seus castells de set abans del gran boom, jo ni havia nascut encara. Però no seria estrany trobar algun Gossot per la zona.

Diu fent referència al alies que rebien els membres de la colla de Viladecans.

-Pots comptar amb mí, es clar, pels vells temps. Aquest és un tio de confiança... tot i que no t'hi acostis durant la primavera.- Diu socarronament amb complicitat amb l'Estevet.- Però si hem d'anar allà ens cal més gent. Un home de recursos ens aniria bé, tothom sap fotre trets, però fa falta algu més per saber adaptar-se, passar desapercebut, crec que el Gerard ens podria servir... d'heu estar a la seva tenda fent un beure tot recordant amb cara de tristor els temps passats. El podem anar a trobar. També ens aniria bé algú capaç de fer-nos de guia, algun transhumà que hagi estat per allà a la vora...

En línia


Maig 20, 2014, 10:47:23 pm
#8
Max mira amb perplexitat mal dissimulada a l'Estevet dels Nassos, intentant endevinar quins estranys detalls de la seva fisonomia el pertorben més. Però si és amic d'en Pau, no hi ha res a objectar.

-És bo que coneguis algun detall de Viladecans, Pau.  Esperem que els Gossots siguin gent raonable. Quan tinguem l'equip complet, ja entrarem en els detalls de l'expedició i en la paga, no patiu.

(Tinc diners, o espècies, per pagar, Màster?)

- On és aquest Gerard? Que no agafi una intoxicació etílica si no no podrem parlar de negocis amb ell! Que no passi com aquella vegada en que jo i el Gran Talp, en territori Ampatxe, ens varem trobar a les quadres d'un pastor, un grup de joves salvatges. Va resultar que, per sorpresa nostre, eren apassionats de l'arqueo-tecnologia i coneixedors de les teories de l'hermetica diafractica...

 (...i continua explicant batalletes fins que s'el interromp)  :)



En línia


Maig 20, 2014, 11:12:41 pm
#9
Citar
La majoria del plàstic es va fondre amb l'holocaust nuclear. El plàstic sense adulterar és molt apreciat, especialment si són peces senceres perfectament reaprofitables. Ara mateix tens un tros de plàstic sense fondre. El plàstic xulo com el que tens tindria un valor similar al de l'or actual. Si el que diu la carta del Gran Talp és veritat, ha trobat un veritable filó del que seria una mina de plàstic. Canviar el plàstic que tens per moneda ampostina serà molt fàcil. Al bar et fien fàcilment degut a que no tens mala reputació (tot una novetat en aquesta clientela!) i que una mirada ràpida a la peça de plàstic deixa clar que en aquests moments tens pasta.

En general assumiu que el Max Erasmus (arqueo-miner) té recursos raonables, sent el més folgat de la colla tot i que les seves fortunes varien més que un pèndul depenent del que troba en les seves excursions a terres contaminades. Després venen el Gerar Magnaia i el Pau "Moixi". L'Estevet dels Nassos i el Cinto el pastor són els subjectes més pobres, però tots teniu prou recursos per anar fent qui més qui menys i desenvolupar les vostres tasques professionals.

Citar
Quan hem digueu que ho teniu lligat podeu iniciar la marxa. Si algun personatge no ha pogut escriure encara, no és un problema. És fàcil introduir-vos una mica més endavant en algun poble que travessin els personatges o en una parada a mig camí durant el viatge :)
« Darrera modificació: Maig 21, 2014, 08:41:25 am per Elmoth »

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 21, 2014, 10:48:31 am
#10
Amb la cantarella de fons de Max, el grup arriba a la barraca del Gerard. Una casa amb murs de pedra rústica y una coberta vegetal, tal com si fos un refugi de pastor com els que poblen els camps mig abandonats d'arreu de la geografia catalana.

Després de picar a la porta de fusta, el Pau avisa.

-Ard? Rondes per aquí?- Semblava que el de donar noms nous, una costum castellera, estava molt arrelada en el Moixi, sempre distorsionant el nom, per què es clar. No té sentit que quan cantis la pinya, dels vuitanta paios, una trentena es diguin Jordi, per això apareixen Patxis, Gorkas, Torre, Purri, el Farres, el de Vallbona, el Caseras, i mil noms més propis de dins de la colla. Semblava que la costum adquirida pel Pau s'extenia a tots els aspectes de la seva vida cotidiana.- Ard? Rondes per aquí? Sóc el Moixi, et porto feina, què tens per fer les pròximes setmanes?

Diu esperant a que la porta s'obri.

En línia


Maig 23, 2014, 04:25:03 pm
#11
-Caram, què és això?

Diu al mateix temps que recull un tros de paper del terra. Després d'alçar una seia, en Pau diu tot torçant el gest.

-No hi és pas. Sembla ser que ha marxat, diu ensenyant una nota on hi posa unes gargotades que el Pau desxifra com a:

-Tot i que hi posi tonto qui ho llegeixi, és una nota en clau pels seu cercle més pròxim. Una conya que portem temps portant. Sembla ser que estarà una temporada fora, però per no deixar-ho clar, per mirar d'evitar intrusions a casa seva, per això no ho posa clar.

Tot gratant-se el cap per sobre del vell mocador descolorit de color vermell amb llunes blanques diu.

-Llàstima, hagués estat un bon fixatge, però si no és pot, no és pot, no cal donar-hi més voltes. Pel meu compte podríem anar tirant ja cap al nord.

En línia


Maig 24, 2014, 07:06:09 pm
#12
Max, es mou nerviós al voltant del grup.

-Si, tens raó Pau. No podem esperar més. Anem cap al Nord.

Desplega, amb molt de compte per no fer-la malbé, la Guia Campsa.

-A veure... On som? ...Amposta... Si, al costat d'aquest línia blava que ha de ser el riu Ebre. Aquí estem. I hem d'anar,.. a veure.. mmm... en direcció nord. Si. Però em falten pàgines. Aquest artefacte està incomplet: no ens pot ajudar a anar a Viladecans. Però la direcció és fàcil, podem començar el viatge i ja ens espavilarem. Teniu tot el necessari? Pau? I tu Estevet. Si? Doncs anem ja i alerta les ventades.




En línia


Maig 25, 2014, 06:44:14 pm
#13
Citar
L’Stoichkov13 diu que fins dimarts o dimecres ho té dificil per escriure. Farem que aparegui una mica més endavant sense problemes, ja sigui a Poblet o al camp. Seria bastant normal trobar-se'l en una localització més fronterera. Mentrestant comencem a tirar endavant :)

Fa tres dies que heu sortit d’Amposta a llom de les vostres muntures. Heu remuntat el riu fins Amposta abans d’endinsar-vos a la Serra de Llaberia de camí a les muntanyes de Prades. El Nassos us fa de guia. La ruta que ha triat el mutant fa volta, però evita el camp de Tarragona, una de les zones més contaminades de la regió. Intenteu evitar la costa degut a la persistent contaminació nuclear tarragonina que arrosseguen els vents del mediterrani. Esteu prou contents per aquest fet; No tots voleu acabar com l’Erasmus aquest, que fa conya cada cop que li surt una nova butllofa a la pell o li surt sang de l’ull. Només els grillats dels arqueo-miners s’apropen a aquesta ciutat. I els mutants. La majoria de vosaltres no teniu clar si hi ha diferencia real entre tots dos grups. Si no fos per la clara i inequívoca mostra d’un tros de plàstic sense fondre que us ha ensenyat probablement no el seguiríeu a una missió tan perillosa. Però les oportunitats es presenten molt de tant en tant, i tots aneu curts de recursos. El plàstic us ha obert un bon nombre de botigues i aneu ben avituallats per a l’expedició.

Un cop heu travessat Mora d’Ebre, heu agafat el Pas de l’Ase, endinsant-vos a les muntanyes. Heu anat perdent progressivament la familiaritat amb el terreny que ara travesseu. Només el Nassos sembla saber on va. Aquesta zona està menys habitada que les rodalies d’Amposta i es nota. La natura és molt més salvatge. Hi ha més senyals d’animals. Ahir veu creuar-vos amb un parell de trampers mentre arrancaven la pell a una sargantana de quatre metres i escaig. Us van mirar amb malfiança mentre un d’ells no deixava anar el seu fusell. Va escopir a terra veient el vostre guia. Clarament els mutant no són ben vistos en terres on poden ser una amenaça per als Purs.

Un ramat de burros catalans han travessat la serra a la llunyania. La sargantana que veu veure i el reclam del plàstic taronja fa que hagueu preferit fer via i no aturar-vos a intentar capturar alguns dels preuats animals.

El camí triat pel Nassos ha fet que només hagueu hagut de refugiar-vos d’una tempesta elèctrica en una ocasió, i que de moment no hagueu de portar les màscares de radiació. És un bon guia.

Deixant el Montsant a l’esquerra, us acosteu a Poblet, la darrera veritable població sota la protecció d’Amposta. A partir d’aquí el viatge serà més dur. Aquí hi ha un destacament de la Burrelleria ampostina, però a partir d’aquí l’ambient és de territori de frontera. Cada ciutat és un món.

Poblet mateix ja té pinta de poble fronterer. El proper destacament de la burrelleria el fa bastant segur, però la gent no es fia massa dels estrangers i hi ha bastant pas de trampers i exploradors a més d'arqueo-miners. Sabeu que a partir d’aquí començarà la veritable aventura, que fins ara ha estat bastant un passeig per a la colla.

En línia
Cap balrog resisteix una bona tanda de crítics

Tira 1D6, el meu petit blog


Maig 26, 2014, 11:57:14 am
#14
En Pau s'estira de la cadira estant, i mirant els companys comenta.

-Estaria bé disfrutar dels plaers que ens brinda la civilització ara que encara hi som, ves a saber a on dormirem demà...

Diu tot fixant la mirada en les corbes d'una titi, abans de mirar als nois.

-Què us sembla una miqueta de festa, demà ja farem via cap a Viladecans.

En línia